Dels fitxers de “solo lectura” als fitxers de “lectura y escritura”
El nom va sorgir per la necessitat de donar nom als canvis que estaven passant a la xarxa, les web ja no eren un lloc d’emmagatzematge d’informació solament, sinó que permetien als internautes participar-hi de manera molt senzilla. Això va ser sobre l’any 2004.
El web 2.0, què és tal com es va anomenar, és una nova generació de serveis i aplicacions web en línia que faciliten la publicació, compartir i difondre continguts digitals, que fomenten la col•laboració i la interacció en línia, a més ofereixen instruments que faciliten la cerca i la organització de la informació en línia.
Actualment podem trobar una gran quantitat de servies per ser un introductor més d’informació a la xarxa.
Els blogs, motors de cerca, wikis, xarxes socials, comunitats de contingut,...
La llista podria ser eterna.
Aquest fet, aquesta facilitat per compartir informació de qualsevol tipus amb la resta del món amb accés a Internet a ocasionat noves pràctiques a la xarxa.
Els menors d’edat poden penjar i explicar informació personal, de caràcter íntim sense saber quines conseqüències pot ocasionar.
Pornografia infantil, xantatges per certa informació o imatges,etc. Els casos es multipliquen cada dia.
Hem de saber què fan els infants amb Internet, no privar-los del seu ús, però si tenir un control fins que siguin totalment conscients de les conseqüències dels seus actes.
Els hem d’ensenyar un bon funcionament de les noves tecnologies i dels recursos al seu abast per a que els siguin totalment útils.
No hay comentarios:
Publicar un comentario